ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
PENSAR PER PODER FER

JOSEP MARIA ESPINÀS

Qualsevol petita notícia ens pot fer reflexionar. No hi fa res que la notícia expliqui un fet admirable o una estupidesa. Una notícia sempre ha de ser un estímul per pensar alguna cosa pel nostre compte. Massa sovint ens les empassem i prou, no ens entretenim a treure'n cap profit. No les masteguem. Potser no tenim temps per entretenir-nos a descobrir quantes idees s'amaguen darrere d'una notícia.
Aquesta, per exemple. Un noi nord-americà vol suïcidar- se. Però no ho vol fer utilitzant algun dels sistemes habituals. Vol crucificar-se. Fer-se la creu no és cap problema. Troba dos llargs taulons i els clava en forma de creu. Quan ja la té a punt, s'hi clava un peu i després l'altre. A continuació, una mà. I aleshores s'adona que el suïcidi no pot anar més enllà. No pot clavar-se la mà que li queda lliure, no hi ha res a fer. Només pot fer una cosa: intentar arribar al telèfon per avisar els bombers. Ho aconsegueix, els bombers el desclaven, i cap a l'hospital.
Jo trobo que no és, només, un cas grotesc, dramàtic, patològic o com es vulgui qualificar. És una lliçó d'una vigència permanent al llarg de la histò- ria: moltes iniciatives fracassen per mala programació.
Volem fer una festa, un viatge, una empresa, i no sempre estudiem prou, amb el temps suficient, quines condicions són necessàries perquè la festa, el viatge o l'empresa funcionin. No hem dedicat la indispensable atenció a pensar en el mecanisme que s'ha de posar en marxa, i com, i quan. Amb el màxim detall. No s'hi val només l'engrescador "jo faré això". Acostuma a ser menys divertit esforçar-se a concretar cada un dels passos o dels ingredients que ens han de permetre "fer allò". Sense aquesta anàlisi prèvia, tant les bones iniciatives com els pitjors delictes és molt probable que quedin frustrats. I hem d'assegurar-nos no tan sols amb què comptem, sinó també amb qui comptem.
És a dir: no ens podem crucificar sols, ni ens podem salvar sols.
(C) www.elperiodico.es (14/11/04)