Una vegada Josep Pla va explicar que, trobant-se convidat a sopar en una casa de Nova Jersey, als Estats Units, va veure a la televisió un grup de negres que cantaven. "Generalment parlant, és una música que desconec i, per tant, m'interessa".
Aquest "per tant" equival a "tot el que desconec m'interessa", i aquesta és una afirmació amb la qual es queda molt bé, tot i que sigui un autoelogi una mica pretensiós: sóc una persona amb una curiositat universal. Jo goso dir que aquesta curiositat universal no existeix, i el mateix Pla, que tenia una inquieta tafaneria per la gran literatura clàssica, la tenia més aviat escassa per la contemporània. I això no és una crítica. Es tracta, simplement, de rebaixar una mica la sentència: m'interessa allò que desconec.
Hem d'admetre que gairebé ho desconeixem tot i que, "per tant" --seguint l'afirmació de Pla--, ens hauria d'interessar tot. Evidentment, no és així. Hi ha massa coses --des de les religions a l'Índia fins al procés d'elaboració d'un vi-- que la majoria de persones desconeixem, però no ens precipitem pas a corregir la nostra ignorància.
Aquest interès selectiu per unes quantes coses i, alhora, la indiferència per moltes altres, és perfectament raonable, és una prova de salut mental. Tots els fenòmens d'aquest món --científics, eco- nòmics, literaris, musicals, gastronòmics, de bricolatge, la vida dels animals i les plantes...-- no poden ser examinats durant l'existència d'una persona. Si algú pretengués tenir un interès enciclopèdic, patiria una patologia que s'hauria de tractar.
Una altra cosa seria que no tinguéssim cap interès per algunes coses concretes que desconeixem. Al capdavall, l'ensenyament consisteix en això, a aconseguir que els alumnes adquireixin una informació elemental sobre una selecció de matè- ries. Es tracta d'estimular la curiositat, projectant-la en un àmbit bàsic que anomenem cultura general. Perquè, després, cada u pugui en- carrilar el seu interès per un tema --o per pocs.
Però aquesta especialització és compatible amb una revelació sobtada. Que es pot produir per atzar. Anem, potser perquè ens hi porten, a veure una exposició d'escultures --o ens deixen un llibre, o ens desafien a resoldre un encreuat-- i allò que no ens havia interessat mai es converteix en una afició apassionant. Molts enriquiments són fruit d'una experiència que no ens havia atret mai.

(C) www.elperiodico.com (08/02/2007)