¡AI!, QUI POGUÉS SER FUTBOLISTA

 

 

 

 

JOSEP MARIA Espinàs

Comença a circular l'opinió que els futbolistes cobren massa. No pretenc explicar per què han aparegut greus problemes econòmics en el món del futbol, sinó mostrar la meva admiració davant la curiosa situació laboral dels futbolistes.
En primer lloc, n'hi ha molts que cobren simplement per fitxar per una empresa esportiva. La gent normal, quan firma un contracte de treball només comença a cobrar després del primer mes de feina feta. Però encara em sembla més extraordinari que hagin aconseguit cobrar un sobresou pel fet de treballar bé. Això són les anomenades primes.
Imaginem-nos un comptable que, a més del sou, rebés una prima per cada introducció exitosa de dades a l'ordinador. Sembla que al futbolista només el contractin per sortir al camp i jugar a futbol, i si l'equip ho fa bé, diners extra. A un periodista no li paguen cap prima quan escriu un article o un reportatge --o dibuixa un acudit o fa una foto-- especialment destacable.
Un altre privilegi és el rodatge. Els crítics són benevolents: "en aquests primers partits de la temporada no es pot exigir que en Farigola o en Sopicaldo es trobin en plenes facultats..." Home, seria fantàstic que un comptable li digués al gerent que necessita unes quantes setmanes d'adaptació per calcular impecablement l'IVA de cada factura.
Però el que em meravella més dels futbolistes és la necessitat que tenen de suport psicològic. Si no hi ha un "bon ambient" al vestidor... Si en Max i en Mix no tenen unes relacions gaire bones... ¿Justificarà un oficinista els seus errors d'arxiu amb el fet que un altre empleat no li tingui simpatia? La moral dels treballadors del futbol és molt fràgil. Exigeixen al públic que ompli el camp i que els "animi" a fer-ho bé.
La meva obligació --i el meu gust-- és escriure un article cada dia. Però penso demanar al director d'aquest diari que cada matí enviï al meu carrer un grup de persones que, mirant cap a la meva finestra, es posin a cridar: "Ànim, Espinàs, cinc ratlles més, encara, tu pots fer-ho, oé, oé, oé..."
(c)el Periódico de Catalunya (15/06/03)