¡AI!, QUI
POGUÉS SER FUTBOLISTA
|
|
|
|
|
|
||
JOSEP MARIA Espinàs
Comença a circular l'opinió que els futbolistes cobren
massa. No pretenc explicar per què han aparegut greus problemes econòmics en el
món del futbol, sinó mostrar la meva admiració davant la curiosa situació
laboral dels futbolistes.
En primer lloc, n'hi ha molts que cobren simplement per
fitxar per una empresa esportiva. La gent normal, quan firma un contracte de
treball només comença a cobrar després del primer mes de feina feta. Però
encara em sembla més extraordinari que hagin aconseguit cobrar un sobresou pel
fet de treballar bé. Això són les anomenades primes.
Imaginem-nos un comptable que, a més del sou, rebés una
prima per cada introducció exitosa de dades a l'ordinador. Sembla que al futbolista
només el contractin per sortir al camp i jugar a futbol, i si l'equip ho fa bé,
diners extra. A un periodista no li paguen cap prima quan escriu un article o
un reportatge --o dibuixa un acudit o fa una foto-- especialment destacable.
Un altre privilegi és el rodatge. Els crítics són
benevolents: "en aquests primers partits de la temporada no es pot exigir
que en Farigola o en Sopicaldo es trobin en plenes facultats..." Home,
seria fantàstic que un comptable li digués al gerent que necessita unes quantes
setmanes d'adaptació per calcular impecablement l'IVA de cada factura.
Però el que em meravella més dels futbolistes és la
necessitat que tenen de suport psicològic. Si no hi ha un "bon
ambient" al vestidor... Si en Max i en Mix no tenen unes relacions gaire
bones... ¿Justificarà un oficinista els seus errors d'arxiu amb el fet que un
altre empleat no li tingui simpatia? La moral dels treballadors del futbol és
molt fràgil. Exigeixen al públic que ompli el camp i que els "animi"
a fer-ho bé.
La meva obligació --i el meu gust-- és escriure un
article cada dia. Però penso demanar al director d'aquest diari que cada matí
enviï al meu carrer un grup de persones que, mirant cap a la meva finestra, es
posin a cridar: "Ànim, Espinàs, cinc ratlles més, encara, tu pots
fer-ho, oé, oé, oé..."
(c)el Periódico de Catalunya (15/06/03)