ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
LA CADENA HUMANA DE L'ERROR

josep maria espinàs

Em va preguntar Antoni Bassas, a Catalunya Ràdio, si em semblava bé l'expressió "error humà". És com s'ha qualificat la causa de l'accident ferroviari, el xoc entre un talgo i un tren de mercaderies que va provocar tantes víctimes. Encara que, en català, errada seria més precís que error, li vaig dir que em semblava bé, si error equival a equivocació i aquest error l'ha comès un ésser humà.
Però no ens hauríem d'aturar aquí. Perquè si el ferroviari es va oblidar, diuen, d'activar un semàfor en vermell, potser algú més també es va equivocar, perquè l'acusat diu que ell no havia aixecat la bandereta per autoritzar la sortida del tren. I quan escric això no puc evitar avergonyir-me. ¿En quin segle vivim, que parlem d'alçar banderetes, de semàfors que s'han de canviar a mà, en una activitat tan complicada, intensa i perillosa com és la circulació ferroviària?
I jo em pregunto: que s'accepti l'existència d'un sistema tan insegur, ¿no és un error humà? Evidentment, ho és. Perquè els responsables de mantenir, encara avui dia, una organització tan primitiva són tan persones com l'empleat de la bandereta, i el fet de no haver implantat un altre sistema també és un error humà. Un sistema amb més garanties que ja existeix en altres llocs. De manera que si hem de parlar d'errors humans, hem de començar a pujar en l'escala de responsabilitats, i parlar de l'error de qui no planifica la introducció a temps de les millores que són indispensables, de qui hauria d'exigir --més diners, més personal-- i no ho fa, de qui havent rebut l'exigència no la satisfà, i així fins al president i el ministre.
Hi ha una cadena d'errors humans, en la qual tots participem un dia o un altre amb diverses responsabilitats, petites o grans, morals o legals. Un conductor pot tenir un accident per un error humà, però també l'ha comès qui havia d'inspeccionar i tapar el clot d'aquell revolt. No pot ser que només s'equivoquin els últims de la cadena.
Hi ha tants errors humans, a tot arreu i a vegades tan greus, que fan pensar en un error diví.
(C)el Periódico de Catalunya (10/06/03)