ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
L'ATZAR QUE ENS CANVIA

josep maria espinàs

De tant en tant hi ha algú que ens explica: "I això em va canviar la vida". Haver trobat la persona amb la qual es va casar. O haver guanyat molts diners jugant a la loteria. O haver assistit a un sermó. O haver salvat la vida en un accident gravíssim.
Gairebé sempre, en l'aparició d'allò que considerem tan decisiu hi ha la presència de l'atzar. ¿No és per un encadenament de casualitats que vam conèixer la nostra parella? Pensin si aquell dia no haguessin anat a aquell lloc i en aquell moment precís on es van trobar amb ell o amb ella. Si, anant cap a una cita a poc a poc, amb temps, no haguessin passat per davant d'una administració de loteries; si no haguessin anat a aquell funeral i no haguessin escoltat aquell sermó, si el cotxe hagués bolcat cap a l'altra banda...
L'atzar modifica la nostra vida. Hi ha qui diu: "Estava escrit". Creuen en la fatalitat, que és molt més trista. També hi ha aquells que opinen: "L'home proposa i Déu disposa". Què volen que els digui. Si avui m'he proposat presentar-me a un examen sense haver estudiat, ¿Déu ha disposat que el professor tingui un atac de pedra i que no pugui venir a l'institut?
Demano excuses per no creure en el destí, ni en la miraculosa providència. L'atzar capaç de canviar la nostra vida --que actua cada dia, en petits fets que no valorem, però que sumen-- em sembla molt més apassionant. Sí, hi ha fets imprevisibles que revolucionen la nostra vida. Els voldria explicar una història absolutament certa, uns fets que m'han impressionat.
Una nena de quatre anys, de la Val d'Oise, marca el número 18, que és el telèfon dels bombers francesos. Els diu que la seva mare no es troba bé, que s'ha pres unes pastilles... i que està adormida al sofà. La mare s'ha salvat. Si la nena hagués estat jugant a la casa del veí, si... etcètera.
La vida d'aquesta dona, penso, quedarà revolucionada. Amb una imprevisible i profunda revolució interior.

(C)el Periódico de Catalunya (23/11/03)