ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
AMBICIÓ, PERÒ AMB PAUSES

josep maria espinàs

En un d'aquests tests que proposen sovint les revistes hi havia aquesta pregunta: "¿És vostè ambiciós?" Vaig pensar que la proposta era molt complicada, contra el que pugui semblar. Perquè és curiós que la paraula ambició és usada popularment tant en un sentit positiu com en un sentit negatiu. Es diu que sense ambició no es pot progressar. I a moltes persones, en canvi, les acusem de ser ambicioses. Fins i tot arribem a matisar: són massa ambicioses.
El diccionari diu que l'ambició és el "desig desordenat d'aconseguir qualsevol cosa que afalaga l'amor propi". Un desig "desordenat" no és pas recomanable, doncs. Però ens sembla ben lícita i defensable l'ambició de ser el primer de la classe, l'ambició de guanyar unes oposicions, l'ambició de ser feliç. Potser el secret de l'ambició és la mesura.
Hi ha un fet que acostuma a ser greu: quan l'ambició no està proporcionada amb les pròpies aptituds. M'agrada el dibuix, però si tingués l'ambició de ser un gran dibuixant acabaria profundament frustrat, envejaria els bons dibuixants, donaria la culpa del meu fracàs als altres: als galeristes i crítics que no em fan cas, als que no em compren els dibuixos. L'ambició pot ser útil, productiva, però si parteix d'unes condicions que fan impossible arribar allà on pretenem, el resultat no és l'èxit, sinó l'aparició d'una dramàtica patologia.
Avui dia, l'ambició està estimulada per la importància de la competitivitat. Aquesta, com l'ambició, també pot ser bona, i en molts aspectes de la nostra vida és absolutament natural, fins i tot inconscient. De tota manera, ens convindria dedicar alguns moments a ser, conscientment, no competitius. Treure'ns de sobre la pressió d'haver de guanyar. Com han fet en una ciutat suïssa, on 500 nens han participat en un torneig de futbol sense que al final s'establís cap classificació. Ni perdedors frustrats ni enemics a batre. En comptes de competició, un joc.
En el fons, es tracta d'aplicar la modèstia a la victòria i la paciència a la derrota.
(C) www.elperiodico.com (17/12/04)