ARTICLE // PETIT OBSERVATORI
HISTÒRIA DEL FILL I ELS CABRITS

josep maria espinàs

No conec la senyora Montserrat Sedó, que m'envia un dels textos que publica, cada tres mesos, a la revista Ressò de Mont- roig del Camp. Diu que ha sentit una conversa que li ha fet pensar en alguns personatges dels meus viatges a peu. Un diàleg d'autobús, en aquest cas. La senyora Sedó diu que es troba "en aquella edat en què la ment oscil.la entre la memòria i l'oblit". No sé la seva edat, però és la de saber escoltar la gent.
Un home gran, sec, modestament vestit, li pregunta quan passarà l'autobús que va a Riudoms. Diu que no s'ha adonat que anava amb sabatilles. Que té la dona a l'hospital, que se'n va a casa i torna. "Está muy mala. No sé qué voy a hacer si me deja". Fa més de 50 anys que viu a Catalunya, i en un cortijo d'Andalusia la seva dona "tuvo a nuestro hijo antes de los 15 años y yo con 19". L'amo els va donar una cabra a punt de parir. No tenien res més. "La chota echó dos chotillos, pero murió en el parto, y mi mujer crió a la vez, en su pecho, al niño y a los dos chotos". Gràcies per escoltar-ho i per escriure-ho, lectora amiga. Aquestes coses es poden viure quan un sap viure el seu propi temps o n'aprèn. Una vegada, un metge li va dir a un pacient que vivia excessivament atrafegat: "¿No decideix mai tenir una cita amb vostè mateix?".
Durant les vacances, hi ha qui s'encadena a una altra mena de compromisos i qui sap, al contrari, aprofitar les ocasions de relaxar-se, de mirar al seu voltant amb calma. Però això s'ha d'aconseguir sempre, també durant la tardor i l'hivern. Treure de tant en tant el peu de l'accelerador. El del cotxe, evidentment, perquè aprendre a posar-se un límit pot proporcionar una satisfacció profunda, serena. Una satisfacció que es guanya a canvi de perdre uns quants minuts, sí, però que la majoria de les vegades no tenen cap importància. Però no només l'accelerador del cotxe. És l'altre, el que portem a dins, el que no hem de trepitjar sempre a fons. Sovint consultem el rellotge per mirar l'hora. Hi ha qui sempre veu l'hora, però mai veu el temps.

(C)el Periódico de Catalunya -20/09/03-