Encara que s'acostuma a dir que es necessita un setè sentit per guanyar a la borsa, en el cas de Nathan Mayer Rotschild no va ser aquest sentit el que va augmentar i multiplicar els milions que ja posseïa, sinó un altre sentit sorprenent, però no tan misteriós. Quan l'any 1815 els exèrcits de Napoleó van ser definitivament derrotats a la batalla de Waterloo, Rotschild es va assabentar gràcies al servei de correu dels seus coloms missatgers de la victòria dels exèrcits d'Anglaterra, Àustria i Prússia sobre l'Exèrcit francès abans que cap altre banquer de Londres. Llavors, va començar a vendre a corre-cuita les seves accions, cosa que va fer creure als altres homes de negocis que Anglaterra havia estat derrotada per Napoleó, i van començar també a vendre totes les seves accions. Quan la cotització d'aquestes havia arribat a un punt mínim, Rotschild en va comprar secretament una gran quantitat i, així que es va saber la
derrota de Napoleó, va obtenir un immens benefici.
La pregunta és: ¿com pot ser que un colom missatger, de nit i malgrat la boira, sabés trobar la seva ruta que havia de seguir des de Waterloo fins a Londres? Sempre s'havia considerat un misteri que un colom missatger pogués trobar amb una seguretat sorprenent una destinació a centenars de quilòmetres de distància. Fa 150 anys, un zoòleg rus, Aleksandr Theodor von Middendorf, va llançar la hipòtesi que els coloms missatgers, igual que les aus que emigren a milers de quilòmetres, com és el cas de les cigonyes, s'orienten mitjançant el camp magnètic de la Terra.
Durant un segle, la hipòtesi no va poder ser verificada, fins que el 1968 el biòleg alemany Wolfgang Wiltschko va demostrar experimentalment la relació existent entre el sentit de l'orientació que posseeixen els ocells i el camp mag- nètic de la Terra. Per fer-ho, va tancar un pit-roig en una gà- bia, sobre la qual va col.locar un camp magnètic, i va observar que els ocells el seguien. No obstant, i malgrat aquesta demostració bastant evident, ningú es podia explicar amb quin òrgan comptaven els ocells per poder percebre el camp magnètic. Recentment, un equip de biòlegs i físics que treballen en un projecte interdisciplinari al Frankfurt Institute for Advances Studies han descrit el mecanisme pel qual s'orienten els coloms missatgers i les altres aus migratòries.

LA
'BRÚIXOLA'amb què compten aquestes aus s'amaga al bec dels ocells. El fet que fos tan difícil descobrir-ho es deu a les seves petitíssimes dimensions, ja que no fa més que una micra (una milionèsima de metre). Aquesta reduïda mida no permetia observar-lo ni tan sols amb els millors microscopis òptics. Els biòlegs alemanys van descobrir al bec dels coloms uns elements de ferro triplement oxidat, ordenat en quatre o cinc laminetes unides a una gota de magnetita. Aquest òrgan arriba a ser tan sensible que pot detectar variacions en el camp magnètic terrestre o d'altres camps magnètics i mitjançant un efecte multiplicador, informar-ne les cèl.lules nervioses corresponents.
¿Com reconeixen els coloms i altres aus migratòries el lloc on es troben? Naturalment, utilitzen tot l'equip dels seus sentits, és a dir, vista i oïda, però sobretot de nit i en èpoques de migració s'orienten en mapes que estan formats pels impulsos magnètics. És de suposar que els ocells aprenen aquests mapes en la seva joventut i que els van completant amb noves informacions afegides, ja que reben dades no únicament del camp magnètic terrestre, sinó també de llocs on es registra acumulació de ferro com poden ser ponts, gratacels, vies fèrries o turons naturals amb gran quantitat de mineral de ferro. Es pot suposar que la torre Eiffel no només constitueix un important punt turístic a París, sinó que ocupa també un lloc als mapes magnètics del cervell de molts ocells. Quan els coloms han de tornar al seu punt d'origen a partir d'un lloc on mai abans havien estat, és a dir del qual no tenen cap mapa magnètic de viatges anteriors, es regeixen únicament pel camp magnètic terrestre a partir del seu angle d'inclinació en els diferents llocs de la Terra.

PERÒ NO
NOMÉSels coloms missatgers i les aus migra- tòries posseeixen la seva brúixola particular; sembla que en realitat tots els ocells, incloent-hi les gallines, en tenen. S'està investigant la presència del mateix òrgan per orientar abelles i altres animals, incloses algunes espècies de tortugues. Greiner, el físic de l'equip de Frankfurt, està convençut que tots els éssers vivents el posseeixen, encara que en alguns d'ells es troba molt poc desenvolupat. Pel que fa a l'home, s'ha demostrat que també reacciona a la presència de camps magnètics, ja que en experiments en els quals s'ha mantingut persones en cambres aïllades de qualsevol camp magnètic, la majoria s'han desmaiat al cap de mitja hora. Sembla que l'home s'ha habituat tant als camps magnètics que, quan falten, perd l'equilibri. La pregunta és on està la brúixola en els homes. Malgrat que encara no s'ha demostrat, sembla que es troba al nas, de manera que, una vegada més, es demostra la saviesa de les dites populars: aquesta persona té un bon nas o ensuma a 1.000 llegües de distància.

* Neuropatòleg.

(C) www.elperiodico.cat (13/09/2007)