UNA AJUDA DESDE EL CEL. MITJA DE RIPOLL
Hola, patidors!!!
Després del meu èxit en el comentari de la mitja de Castellbisbal :D (per cert, només el Jordi i el Mister m'han felicitat!! :P:P:P a veure si despertem, patidors!! ;) ) aquí ve una nova entrega de literator-writer-Iron-Man-Xampi :D, relat que fa referència a la mitja de Ripoll que varen viure el passat diumenge...
He estat pensant sobre el tema i al final he decidit publicar-ho a la web, perquè una nota d'humor sempre va bé, jeje.
Bé, sense més preàmbuls...aniré al gra!!
Després de fer el ritual d'abans d'una cursa (i si no el sabeu, mireu el comentari de Castellbisbal), encara amb el gust del "vinillu" del sopar del dissabte a la nit (debia ser el vi que em va donar ales :D), em dirigia cap a la cinquena mitja seguida (Jordi, vols dir que no petarem?:P), aquest cop a Ripoll, famós pel seu monestir, el seus fuets (je, je ho dic perquè estava molt bó el que ens van donar...) i per...(glups, ja no se res més!!) Bé, el tema no és parlar de Ripoll (un altre dia) sino del que em va passar un cop hi vaig arribar...(per cert, amb mitja hora de retard sobre l'horari previst!! :O) Excuses: la boira, no podia córrer amb el cotxe, el despertador va sonar tard, el vinillu... encara en voleu més? :) :) :P
Bé, sense excuses possibles, Xampi arriba tard a Ripoll i ...caram! el kiwi i el litre i mig d'aigua em sembla que van fer efecte només baixar del cotxe!!! Cert, necessitava urgent anar a un bar...i no per prendre més vinillu, no... je, je hi havien necessitats apremiants, més urgents que el fet de pensar en una excusa a dir per arribar tard!! :D I, així, vaig agafar de la bossa allò indispensable (diners per pagar el tallat i clínex, per si de cas...) així com els resguards de pagaments de l' Antonio Sevillano (je, je), del mister i del Xampi, necessaris per tal de retirar el dorsal i poder optar a la classificació (el de menys) i als premis (je,je el de més!! :D). Pensava anar al bar i després reunir-me amb els companys, que de ben segur m'estaven esperant amb el somriure de bat a bat (a que si? :O :D).
Bé, després de perdre un kilo (:D) al bar i de prendre'm un tallat, surto tot feliç cap al carrer quan, presa del fred, em poso les mans a la butxaca i...ostres!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! els resguards de pagament!!!!!!!!!!!!!!!!!! NO HI SÓN!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! :O:O:O:O:O:O:O
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ I ARA QUÈ FAIG??????????????????????????!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! :O
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ NO POT SER!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡SI ELS PORTAVA A LA BUTXACA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! més :O:O
:O.O:O:O:O:O:O:O:O:O:O :P:P:P
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡AQUESTS EM MATEN!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡A SOBRE D'ARRIBAR TARD, ARA ELS DIC QUE HE PERDUT ELS RESGUARDS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! molts :O
La psicosis comença a apoderar-se de mi. "Xampi, no pot ser. Pensa! (què vol dir això? :P) Ostres! L'he feta bona!!"
Decideixo que, abans de presentar-me davant les feres, he de fer un darrer intent. Així que...decideixo tornar al bar...no sigui que al treure els clínex (van fer servei!!) s'hagin caigut els resguards i...a veure si hi ha sort...
"Hola, si, em sembla que m'he deixat algu al lavabo...". Mirades...Què deu pensar la senyora del bar???? :O:O (millor no saber-ho! ) :)
Res! No hi són!!!!!!!!!! La psicosis augmenta. Missatge al mòbil: "Tiu, que fa mitja hora que esperem!!!" Ja sento les feres com em mosseguen i em fan trossets...pobret Xampi....
Darrer recurs... anar cap al cotxe, fent el mateix camí que el fet cap al bar...i anar mirant pel terra...potser han caigut de la butxaca i...
Arribo al cotxe. I si no els he tret de la bossa? Bé, juraria que els he agafat, però potser no ha sigut així...
M'atanso al cotxe, i....¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡MIRACLE!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ VEIG ELS RESGUARDS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
SEMBLA MENTIDA, PERÒ...ESTAN A SOBRE EL SOSTRE DEL COTXE, ELS 3 JUNTETS, CAP PER AVALL!!!!!!!!! Els hauria tret de la bossa i els hauria deixat allà mentre treia altres coses.. vaig tancar el cotxe i allà es van quedar...solets...
OSTRES, QUINA SORT!!! Mira que era fàcil que haguéssin volat...però no!!!!!!!!!!! Seguien allà....
MENYS MAL!!!!!!!!! L'AJUDA DIVINA (i perquè no??) m'ha somrigut...i penso: AVUI SERÀ UN GRAN DIA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
I..............deu ni do, no em puc queixar!! Va ser una gran cursa!!!
Això sí, l'ensurt no me'l va treure ningú....perquè patidors/es, es passa malament en un moment així!! :P:P :)
Bé, ja està bé de riure!! :D
Fins a la propera entrega!! Anims per Caldes i per Tarragona!! A seguir patint!!
Xampi