Crònica V- Marató de 'la plana' de VIC La història comença el dia 21-Abril-2001, coincidint amb la I Marxa Atlètica Torreavit-Montserrat. Un dia com aquell, precisament el més fred de tot el mes d'abril i coincidint amb la primera gran bogeria d'un club ( això si encara sense nom). Si nois i dic club pq un grup de gent com nosaltres no podia acabar de cap altra forma. Doncs bé, aquell dia tot pujant les dures costes que ens portaven de Collbató a montserrat, dos dels patidors ens vam quedar sols, abandonats a la nostra sort, deixats de la mà de deu,... En aquells moments delirants, sobre unes roques paleozoiques formades fa més de 10.000 anys. El Xampi, em va comentar que feia un mes havia fet una prova similar, LA MARATÓ DE BARCELONA. Un tipus de prova en el que et passa de tot, et sents bé , malament, frustrat, content , trist, sol i finalment quan aconsegueixes acabar-la satisfet. Va ser aquell dia, tot pujant les costes, quan vaig decidir que a la pròxima, fos com fos hi aniria. I la pròxima coincidia amb VIC !!!!!. Desprès d'entrenar-nos durament ( Almenys jo, no sé que feia el Xampi), durant mesos i havent assistit a 7 mitges maratons seguides. Quan ja ens creiem preparats per afrontar la dura prova que ens havia de portar cap al màxim patiment físic i moral que pot suportar una persona ( Bé , potser si que soc una mica exagerat, però si no em creieu pregunteu-li al Xampi). Tres dies abans de la Marató, Xampi i Sayen es troben a Barcelona per arreglar alguns papers de la federació del Club. ( Sayen ) Què, com estàs ? (Xampi) Constipat, em sento pesat . I tu , ? (Sayen ) Cansat, misteriosament cansat ( I si era el pànic ?) Vist l'èxit de l'entrenament previ (no el poso en dubte) decidim descansar els pocs dies que ens queden per la dura prova. La tarda abans Ja dissabte, la tarda abans, Xampi i Sayen es troben a Torrelavit : (Xampi) Com estàs ? (Sayen) Amb grip , refredat, malt de coll, i amb alguna dècima de febre. (Xampi) Que faràs demà ? (Sayen) De moment descansar , i segurament córrer. ( No em creia ni Jo el que estava dient , però que carai, si m'havia entrenat durant mesos, un simple constipat no em podia fer abandonar) Sortida de Torrelavit Pugem els cotxes, cadascú al seu (es veu que el Xampi tenia ganes de córrer), i ens n'anem !!! cap a VIC. Un cop allà, (arribem a les 8 h Matí) -On podem aparcar ? . Si no hi ha ningú ?, On és la gent ? A mira allà n'arriba un. És ell ? Quí ?. El de sempre el que tanca totes les mitges Ah, sí que ho és. I que fa aquest aquí ? Patir, com nosaltres. Després de passar com es fa de costum pel Restroom ( Lavabos), recollim els Dorsals i ens decidim a fer l'escalfament de rigor. 5 minuts abans de sortir : Que faig , corro amb màniga curta ?, Llarga ?, Guants ? Dextrosa,?, Xocolata ?...., ( Com sempre la indecisió prèvia a una gran prova ) Línia de Sortida, Busquem la referència objectiu ( entre 3h 30m i 4h) Ens portem la sorpresa que el nostre temps de referència només hi ha 'vells' ( així que decidim anar una 1mica a la nostra controlant aquell grapat d'avis de referència que ens trepitgen els talons). Donen la sortida i com de costum anem junts els primers quilòmetres ( es veu que el Xampi tenia ganes de fer-la petar). Ja el Km 2 . (Sayen)- Ostres que bé, 20 vegades més el que hem fet fins ara i tot s'haurà acabat (Xampi) Vist així no sembla tant difícil acabar-la. Al Km 3 (Sayen ) - Nomes ens queden 14 cops el que hem fet (Xampi) Si que baixem ràpid , de 20 al 14 , vols dir ? (Sayen) Si , és matemàtic ( Penso , i el cansament tb . - Que ingenu) Seguim així amb les nostres 'tonteries' fins al Km 10 , ja de camí cap a Tona. Una carretera secundària , sense senyalitzar i corrent sempre sols amb una boira que no ens permetia veure més enllà de 10 o 15 m. (Sayen) Deu fer fred a fora ? (Xampi) Que vols dir ?, On et penses que som ? (Sayen ) Em refereixo fora de la marató. ( Els Km i els 6 ºC de temperatura comencen a fer afecta) Un Km més i el Xampi em diu que ho disfruti , que és la primera i que ell se'n va a fer marca. Que ja ens veurem a l'arribada si és que arribo ( Que ho dubtaves ? ) Així que, no em queda cap més remei que seguir corrent sol obrint-me pas entre aquella misteriosa boira. Km 'rera', Km , fins que ja veig al 22, allà m'espera l'Aurora per fer-me una foto. Em comenta que si vull puc abandonar, es veu que molta gent ho ha fet. Li pregunto que ha fet el Xampi. Em diu que ha seguit , així, què ? que hi farem , d'abandonar ni parlar-ne i menys ara que només en queden 20. L'Aurora em comenta que miri el pont que hi ha just sobre el Km 25 , que allà i tinc una sorpresa.. Així que amb un motiu més per seguir , amb alguna nova il·lusió , que falta feia, segueixo fins al km 25, miro amunt, cap al cel, i hi veig una pancarta, un nou crit d'esperança per als patidors. Nomes Patiment ( Ha arribat l'hora de fer Honor al nom del Club) Els Km's segueixen caient, això si no massa ràpid, al 28 ja realment destrossat només segueixo per amor propi fins que a km 32 , el destí em dóna novament un motiu per seguir patint. Em trobo amb un noi que feia Triatlons i que estava preparant l'Home de ferro del 2002. Al Km 35 em veig inevitablement superat per aquell grapat d'avis amb la pancarta de les 4 hores ( 4 hores penso , impossible, aquests van molt més ràpid). Ja al Km 39,5 ,després de l'últim avituallament em començo a distanciar del Triatleta ( però no soc precisament Jo qui va davant ) Just uns minuts abans d'arribar, em xiulen les orelles, es veu que algú està parlant de mi: Arriba el Xampi , l'Aurora el veu i pensa : Si que fa cara de cansat; el Jordi deu estar destrossat, deu venir amb el camió escombra. (Xampi) : 'Ostia', ha sigut molt dura, el Jordi està boig, jo m'hagués quedat a casa, quasi segur que ha abandonat (Aurora) : Ostres !! que no li hagi passat res ? L'anem a buscar o que ? (Xampi) 'Bueno' esperem una estona (Es veu que estava cansat). Ja vindrà , vaig a fer-me un massatge. Misteriosament a les 4 h em veuen arribar Primera pregunta, només creuar la meta (Sayen) Què , quin temps has fet ? (Xampi) Però Jordi , que acabes d'arribar, tu creus que m´has de preguntar això? Xampi fa cara a cansat. (Sayen segons diuen ells no tant ( tot i que les aparences enganyen) El Dinar Anem a dinar Ens atipem de valent Pràcticament recuperats , durant el dinar ja planegem les properes cures ( ja pensem en la Marató i en 3h 20 minuts) .Ara amb més experiència . El proper objectiu és Sant Silvestre ( 38') ( A veure que passa ?) Un consell , si podeu prepareu-vos i aneu a la marató de Barcelona, una Marató és dura, però tampoc tant, se suporta molt més bé que tota una setmana de treball ( fins i tot millor que segons quin dia ) . Al final només compta la força de voluntat. I pel que fa la recuperació que us puc dir, dos dies després , ja he tornat a entrenar . Sort i PATIR By Sayen!
Quedem per l'endemà a 2/4 de 7 del matí ( Si , a les 6h 30m AM ). Després d'una llarga nit ( i no precisament per les hores que vaig dormir) per fi arriba el matí del dia tant esperat.