08:00. Torrelavit. No sona el despertador ( normalment, les històries comencen així, però avui és diferent, ja veureu!) És la iaia que em desperta d’un somni molt, molt profund…Ostres, que bé que s’està al llitet! Tan calentó, amb dues mantes a sobre…Per un instant penso: què caray, em quedo un parell d’horetes més dormint! Però no, Castellbisbal ens espera al Jordi i a mi, i la mandra desapareix una miqueta (no gaire, però! :P).

No tenint més opció, m’aixeco del sobre i surto a veure quin dia fa…Renoi!! Quin fred que fa!!

-Avui, Juanjo, no fa tan de fred com ahir- iaia dixit

-Bé, si tu ho dius…(cal fer cas dels comentaris dels grans, diuen que són sabis…). Sí, segur que és cert, però…de fred en fa, què caray! I molt!

-Avui penso que no necessitaré la camiseta d’atleta, la que no té mànigues. Bé, per si de cas, la posaré a la bossa, no sigui que canviï d’opinió a darrera hora…(què inocent).

08:35. Torrelavit. Ja faig tard! :P:P Arribo a casa del Jordi, ja és al seu cotxe!!

-No corris, Juanjo, tenim temps

-No pateixis, ja correré a la cursa, jeje (inocent again …:P:P)

-Vinga, doncs, avui ens pelarem de fred!!

09:15. Castellbisbal. Arribem a l’escenari del crim. Ambient gèlid, poca gent pel carrer…No hi ha una mitja, avui? On és la gent? Ah!! Encara és d’hora, penso!! I just fer el pensament…comença a ploure…

-Quatre gotes, potser para d’aquí a una estona (again again….inocent)

Donades les circunstàncies, crec raonable la decisió de córrer amb un parell de samarretes i deixar la d’atleta per a una altre ocasió. Em repenso de córrer amb el pantaló del xandall i el folre polar de l’espirall…menys mal que al final no ho faig!!

Bé, ja és tot a punt. Ja tenim el dorsal (avui no hi ha "el chi"), ja ens hem canviat, hem calentat ? una miqueta, els estiraments de rigor…sí, però…on són els corredors? Si sóm quatre gats! És clar, la pluja, el fred…

09:55. Anuncien pels altaveus la sortida en 5 minuts i …Vaja! Surten de tot arreu! Estaven amagats, tots a aixopluc!! En un instant, s’omple la línia de sortida d’atletes disposats a patir de valent, a desafiar el mal temps en vies de disfrutar d’una matinal atlètica, de fer una mica d’esport (una mica, je…:P), de demostrar que el temps no és obstacle a l’hora de córrer…

-Sí, tot això està molt bé, però…que bé que estaríem a casa, ara!! Al costat de l’estufa!! :P I penso en el mister…Presi, hauríes d’estar aquí, patint!! Je, je, avui has sigut el més llest de tots!! :D

10:00. Bang!! Vinga, ja hi sóm. Comença la cursa!! Sí, i comença a ploure cada vegada més!! :P Però ara no podem escapar-nos (o si?), hem de fer honor al nom del club (per cert, ja ens hem inscrit com a patidors!!), i sortim disposats a cumplir amb aquest honor (si ho volem dir així…)

Km. 3 Això és massa!! No para de ploure, cauen moltes gotes!! Avui no ens caldrà veure aigua!! ;) Però, ademés, fa un fred que pela! Tinc les mans gelades…Les mans, els braços, les cames, les orelles, la…:O (ehem…). Ademés, per acabar-ho d’aixafar, comença a fer un xic de vent…(sí, com el que ens vam trobar anant cap a Montserrat…:P) Només falta que troni!! (tot arriba en aquesta vida…). Bé, penso, si avui fem un mal temps, ja tenim excusa!! J

Cert, el que passa és que avui no és excusa!! És la realitat!! Córrer, córrer…

Km.10. Mitja mitja marató (:P) . Anem junts. Al Jordi li haurem d’ensenyar a lligar-se les sabatilles, em sembla que ha tingut problemes…je, je. Els problemes tinc jo per seguir-lo, em sembla que està enrabiat per allò de Vilafranca…J

-No, em reservo per Ripoll, allà apretaré!!

-Menys mal que avui no apretes! :P – penso, quan estic anant a tope!! I diu que no apreta…:P:P

Córrer, córrer…

Km. 11 Comença la pujada!! Sí, perquè aquí sembla la "plana" de Vic, deu ni dó! I en tenim uns quants de kms. de pujada, ni més ni menys que fins al 16!!!

-Tira Jordi, jo no puc!! :P Jo vaig fent!!

-Vinga, Xampi, que queda mitja cursa! Sort d’això, només queden 10 kms…(només? Queda una eternitat!!)

Ja estem xops fins al coll. Ja no pot ploure més fort (menys mal), perquè ja en cau una de ben forta…i el fred cada cop és més intens…

Córrer, córrer…

Km.15. Queda un de pujada. Les cames no poden. Cert. Però el cap diu que he de seguir (encara que no sé qui està pitjor, si el cap o les cames…). Ben mirat, només en queden 6… i 5 de baixada! (qui no es conforma és perquè no vol…)

Penso en la iaia i en que avui fa menys fred que ahir…je, je sort d’això!! Què fem aquí? :P:P Algú sap la resposta?

El Jordi segueix fent de les seves, ara apreto (demarratge i sprint inclós), ara baixo el ritme…No ho sé, però jo ja fa estona que trec la llengua, la pujada no s’acaba mai!!

Córrer, córrer…

Km.16 Per fi donem la volta!! El més dur està fet, ara comença "el relax"…bé, això penso jo, però el Jordi s’encarrega de que no sigui així…:P:P Però Jordi, deixem respirar!! Je, je veig que està fet un patidor de debó! Ep, jo també, eh? Només volia descansar una estoneta…J

Km.19 El Jordi s’escapa. I de valent! Com corre el tiu! No para! A sobre, fa un sprint en baixada!! :P

-Bé, que no sigui dit…ja que estem aquí, xops, congelats, fets caldo…no quedarem malament, ara!!

Així que decideixo apretar jo també, sí senyor. Que el Xampi també és molt Xampi!!

I renoi, com avancem posicions!! En un plis plas, adelantem a uns 20 corredors que ens precedien… jo, però, anant mirant els talons del Jordi!! :P

Córrer, córrer…

Km.20 El Jordi es gira…i em veu!! I de ben aprop!! Bé, suposo que m’està tantejant per Ripoll, je, je…Dolent, dolent…(prepara´t, mister, k ens fotrà canya diumenge que bé!!)

Decidim (ehem, millor dit decideix…) acabar junts la cursa. La meta s’atansa. Menys mal. Acabarà el patiment. Mai més, penso. En un dia com avui, mai més (serà veritat ?)

I com tot arriba a la vida…comença a tronar!! Sort que estem aprop!! :P

Km.21,097: Arribem per fi!! El Jordi es mereix el factor psicològic, així que el deixo (J ) arribar primer…això sí, crec que entrem amb el mateix temps. No és una gran marca (1:39:25 crec), però, sincerament, al sortir només pensava en arribar, amb el temps que fos (bé, no tan dolent com el temps metereològic…je, je).

Sí, arribem, però el patiment, malauradament, segueix!! I és que estem congelats!

-No em puc treure el clip del dorsal, Xampi! No puc! Je, je no pot ser! Aviam…ostres, jo tampoc!! Les mans no responen!!

Sort del bocata butifarra i de la menta polea i el cafè en llet de després!! J

Més o menys recuperats, sortim del poble…

Avui, patidors/es, hem fet honor al nom del club. Mai havia patit tant, de debó!! Encara hi penso ara i m’esgarrifo. Sembla una història de por…però ha sigut ben real!!

Diumenge que be més, a Ripoll…

Jordi & Xampi: avui, patidors 100% !!! :D